Quan l'any 1898 Santiago Rusiñol em va crear, aquest artista modernista va pensar que jo li havia de servir per simbolitzar la poesia que passa i així va néixer L'Alegria que passa. Em dic Zaira: en Rusiñol em definia com una dona de bon cor i mala vida i els entesos em definien com a cantant bohèmia i ballarina exòtica que anava de poble en poble acompanyada d'un clown, en Cop de Puny, un mico i un cavall. El meu creador, pretenia reivindicar la importància de l'art i mostrava -amb mi- l'enfrontament entre l'artista i la societat.
I és que Rusiñol era un artista modernista complet: a més d'escriptor i dramaturg va dedicar-se també a la pintura. El vídeo de més amunt us n'ofereix un tast!
I és que Rusiñol era un artista modernista complet: a més d'escriptor i dramaturg va dedicar-se també a la pintura. El vídeo de més amunt us n'ofereix un tast!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada